lunes, 7 de octubre de 2013

MOLTES GRACIES NOIES!!!!

La primera vegada que vaig sentir parlar d'una orientació en caiac vaig dir, aviseu-me que vinc... i així vam fer!

La Laia i jo som dues noies a les que ens encanta l'aventura, i de fet ens vam embarcar en una, no sabiem on ens ficàvem. Fartes de grans competicions on es perd el companyerisme, voliem gaudir d'un dia diferent. Només arribar ja ens vam sentir molt acollides per l'organització i la zona d'acampada feia goig, un munt de caiaqueros amb el desig de passar un dia diferent perduts pel pantà de Sau.

Son les set del matí i ens aixequem disposades a gaudir. Totes dues fem un gran equip, orientar no en sabem gaire pero riure en sabem una estona. Recollim dorsals, preparem material i ja hi som! Carreguem els caiac fins vora l'aigua i els núvols que tenim al davant van aixecant-se, sembla que tindrem un bon dia. Arriba l'hora de la veritat, les últimes explicacions per part de l'organització i a l'aigua! i el mapa on és? doncs per començar ja hem d'anar en busca d'ell al mig del pantà...

A cada pas que donem ens sorprenem més, què ens toca fer ara? pujar un arbre, tiro de fletxa o arc, la carreta,... o no! ara som un porquet més! On estarà la balissa, damunt o sota l'aigua? slackline, orientació específica, escalar per cordes de nussos, treballar la memòria, enfilar-nos per una tirolina, o pujar damunt dels caiacs fent equilibri per balissar! Hem fet de tot, però sobretot hem xalat moltíssim. Tots els equips ens ajudem uns als altres, anem tots a una! I com no podia faltar... la balissa al campanar, o la que es mou per tot el pantà en un llagut, troba-la si pots!

Últims minuts i no ens queda més temps que de netejar el caiac i deixar-lo a lloc, s'ens ha fet curt i tot, amb lo bé que ens ho hem passat... i què n'em fet del perdigonet, el tenim? no m'ho puc creure, l'hem portat fins al final!

Després d'un gran àpat, on era impossible quedar-se amb gana, i unes grans rialles mentres es sorteja el material que gairebé ens toca a tots, arriba la gran sorpresa per nosaltres, no ens ho podem creure quan sentim els nostres noms com a equip femení guanyador... no ens ho esperàvem pas! 


Moltíssimes felicitacions a l'organització, tothom estava volcadíssim al seu lloc, i sobretot enhorabona també als caps pensants de la idea. I als participants esperem tornar-vos a veure l'any vinent, nosaltres repetim segur!

martes, 1 de octubre de 2013

Carta de Francesc Nolla de Pagaia Club de Caiac Cap de Creus

Petites boires difuminen les muntanyes, la carretera que ens porta a l’embassament de Sau, en sembla capriciosa i misteriosa, parem a fer el cafè a Vilanova de Sau, es respira quietud, és inevitable el comentari dels ”caiaqueros” de mar salada:

- bé, avui tranquil·litat. Que lo nostre no és competir, si no gaudir.

Al sortir sembla que el cafè l’ha pres el dia, que comença despertar, les boires desapareixem deixant un cel clar que serà el nostre company durant tot el dia.

Aigua, terra i cel i , enmig, el campanar que ens dona la benvinguda. Bé, el campanar l’organització i tota una colla de “caiaqueros” companys d’altres fatigues i nous companys. Recollida de dorsal, picnic, instruccions, xerrada i en marxa i nosaltres a lo nostre “eeeeeeiii que no venim a competir”. Però renoi desprès del ”bozinazo” de sortida no sé què m’entra que surto disparat cap a la primera fita: recollir el mapa de les proves (balises). Sense adonar-me vaig fent balises i proves.

Competint, però competir d’una forma diferent, deixant els meus companys - adversaris fer les seves proves amb tranquil·litat, aquesta frase es repetia “ si us plau, tu primer que has arribat abans” o “ al fons hi ha la balisa amagada, ves amb compte que a la dreta hi ha una pedra mig enfonsada” , semblava que competíem contra l’organització i no entre nosaltres jajajajaja

És un altre forma de fer un dia de caiac, desconeixia que per fer caiac haguessis de pujar a un arbre o tirar unes fletxes o agafar un porquet o entrar en una cova a quatre potes o enfilar-te per cordes amb l’única finalitat de acabar a l’aigua o escalar o córrer o saltar o posar-te dret sobre el caiac o respondre a preguntes (senzilles això si), o, o, o, o.........

Tot el matí amunt i avall, estava cansat i increïblement content. Pipa, havia gaudit com feia molt de temps no feia, no sé com explicar-ho ...............és com aquelles coses que veus per la tele i que dius “que xulo a mi m’agradaria”, doncs sense adonar-me vaig estar tot el matí vivint una aventura digne d’un programa d’aventures televisives.

Clar, tan d’esforç obre un forat a l’estómac que s’ha de tapar i allà està altre cop l’organització: pasta, botifarra, cansalada, fruita, “ole ole, la casa por la ventana y que no falte de naaaa”. Dinar i comentar totes les coses és una altra satisfacció, compartir les sensacions, les dificultats, les estratègies, és un plaer.
I clar, què és un esdeveniment sense un sorteig de premis? li va tocar premi a tots o quasi tots, menys a mi.

Des de aquí vull reclamar a l’organització la meva samarreta o la meva llonganissa o el meu llibre o el meu camenbac o com es digui, clar com no va tocar-me no sé com s’escriu.

Resumint, que si el cel no cau m’hi apunto pel 2014, segur que els que van venir repetiran i els que no, doncs què voleu que us digui? mireu els programes d’aventures per la tele o veniu al Racons del Bandoler.

Francesc Nolla


Gracies Francesc!!!! Això ens emociona i fa que ja estiguem frissant per tornar a fer una altra edició de Racons que sigui encara millor que la d'aquest any.

Us recomanem que entreu a la web de Pagaia http://www.pagaia.cat/club/ i si aneu al Cap de Creus ... ja sabeu a on heu d'anar que hi trobareu bons amics.

viernes, 27 de septiembre de 2013

lunes, 23 de septiembre de 2013